Benito Arruñada - Universitat Pompeu Fabra
+ RESUM DE PÀGINA    |    Eng · Esp · Cat
Los jóvenes españoles no han sido educados para posponer la gratificación.
Veure més

Fonaments institucionals de l'empresa: Una teoria dels registres empresarials

 
Arruñada, Benito (2010), “Fonaments institucionals de l'empresa: Una teoria dels registres empresarials”, Journal of Legal Analysis, 2, 2, 525-76. Versió adaptada en espanyol: Revista de Dret Mercantil, núm. 278, octubre-desembre, 2010, 1291-369.
 
Presentació
 
Descarregar l’arxiu
 
Video
 
Discussió
 
 
  Nombrosos governs i organitzacions internacionals estan dedicant gran quantitat de recursos a “simplificar” els tràmits necessaris per constituir i operar legalment les empreses. Moltes d'aquestes iniciatives manquen d'una teoria de la formalització empresarial, a la qual veuen tan sol com un procés burocràtic al servei dels professionals i funcionaris que intervenen en la formalització. Consegüentment, moltes reformes s'han centrat a reduir els costos i el temps en què incorre l'empresari per formalitzar l'empresa, sense preocupar-se dels costos socials ni del valor obtingut. En particular, han desentès del paper central de la formalització: reduir els costos de transacció de l'empresa en les seves relacions amb altres agents econòmics.

No obstant això, la reforma de les institucions de formalització empresarial no ha de tenir com a únic objectiu el cost dels procediments administratius: ha de considerar també els beneficis que aquelles proporcionen. Per fonamentar aquest argument, el present article presenta una teoria de les institucions de formalització (essencialment, el registre de societats mercantils) que permet abordar la seva reforma amb un objectiu d'eficiència i no de mera reducció de costos. La teoria contempla la formalització com una intervenció pública de certs contractes privats per fer fa possible que els jutges apliquin regles facilitadoras del mercat.

Índex: 1. Resum. 2. L'actualitat de la formalització empresarial. 3. El paper de la “regla de responsabilitat” com facilitador de les transaccions empresarials de caràcter impersonal. 3.1. Propietat mobiliaria. 3.2. Agència. 3.3. Societat. 3.4. Generalització: El paper de la publicitat contractual per abstreure la relació d'agència i simplificar la contractació seqüencial. 4. Requisits legals per aplicar la regla de responsabilitat: Racionalitat de formalitzar la publicitat. 4.1. Propietat mobiliaria. 4.2. Agència. 4.3. Societat. 5. Necessitat i dificultat de la formalització societària. 5.1. Control independent, publicitat i formalització. 5.2. Dues excepcions que confirmen la regla: lletres i poders. 5.3. El problema d'acció col·lectiva i el compromís en el registre dels contractes empresarials. 6. Lliçons extretes de quatre casos històrics. 6.1. La privadesa en la contractació de societats: les unincorporated companies angleses. 6.2. La solució registral anglesa de 1844. 6.3. Importància de l'organització del registre: El registre francès de 1673. 6.4. L'interès privat en la publicitat registral obligatòria: El registre de Bilbao de 1737. 6.5. Conclusions de l'evidència històrica. 7. Comentaris finals.
 
 
 
@BenitoArrunada